QUÈ HEM APRÉS?

Per acabar aquest blog m'agradaria fer-ho a través d'aquest conté, tot el que he aprés durant l'any està ben resumit aquí i com a última frase i idea general del curs vull dir; que tothom som diferents i d'aquestes petites diferencies es creen gran projectes.

EL SAC DE LA SAVIESA 

Hi va haver un temps en què no existia en tot el món un animal tan intel·ligent com l’aranya Yaví. Era sàvia, prudent i molt espavilada. Però no en tenia prou. La Yaví estava preocupa els altres animals es tornaven cada cop més intel·ligents. Sobretot, estava gelosa dels humans, ja que sabia que molt aviat serien tan savis com ella.

Així que la Yaví va tenir una idea: faria servir la seva gran intel·ligència per acaparar tota la saviesa del món. Aquesta aranya tan llesta va fabricar un sac màgic sense fons. D’un a un, es va anar apropant a tots els animals i les persones. Sense que se n’adonessin, n’absorbia tots els coneixements i enginyi ho guardava al sac. Quan va acabar, el sac s’havia tornat realment molt pesat i costava de transportar.

Aleshores la Yaví va tenir una altra idea brillant: amagaria el sac amb tota la saviesa del món en el tronc de l’arbre més alt que coneixia. L’aranya va subjectar el sac amb dues de les seves potetes i va començar a enfilar-se per l’arbre amb les altres sis que li quedaven. Però el sac pesava massa i la Yaví a penes podia avançar. Un colom, en veure-la patir, li va aconsellar:

–Aranya, per què no et poses el sac a l’esquena? Així et serà molt més fàcil pujar a l’arbre...

La Yaví es va quedar astorada: el colom tenia raó. I aleshores es va començar a sentir molt avergonyida. Ella creia que posseïa tota la saviesa del món, però un simple colom havia demostrat que era més intel·ligent que ella. Molt trista, l’aranya va deixar caure el sac. En xocar contra terra, el sac es va trencar i tota la intel·ligència va volar pels aires i es va anar dipositant per cada racó i cada criatura de la Terra.

I des d’aquell dia, i fins avui, no hi ha ningú que no sàpiga res ni tampoc hi ha ningú que ho sàpiga tot...

Reflexió

Aquest conte ens fa pensar sobre la intel·ligència i que no sempre un pot ser més llest que l’altre o fins i tot el millor, sinó que, simplement cada un és com és, ni millor ni pitjor: diferent. El conte dona a entendre que, ni sent la persona més sàvia del planeta un pot arribar a saber-ho tot; sempre hi ha alguna altra persona o animal que et pot ensenyar alguna cosa nova, per molt inferior que sigui respecte a tu. A més, també es pot  observar que sempre hi ha coses noves a aprendre i que cada dia algú et pot mostra quelcom que no sabies.

Com diu un refrany castellà “nunca te acostarás sin saber una cosa más”. Per tant, encara que un sàpiga molt de tot, mai no està de més deixar la ment oberta  i ser receptiu a aprendre nova informació ni menysprear a ningú pel que pugui semblar, ja que, fins i tot la persona més senzilla i simple pot comunicar alguna cosa intel·ligent i útil. 

ESCOLES INCLUSIVES

De la primera part de la sessió només dir el que penso sobre la figura del tutor, penso que a Finlàndia van ben encaminats ja que per a mi el tutor és una persona de referència per l'alumne, un confident i una persona que ha de procurar no fer-li mai mal i crear una relació afectiva. A classe ha sortit el tema sobre els mals tutors, penso que aquesta pot ser la feina del nostre futur i hem de trrballar i aprendre força per ser bons tutors.

L'altra part de la classe l'hem dedicat a parlar sobre diferents casos d'atenció a la diversitat i hem comentat les diferents adaptacioms que existeixen, cap grup ha fet esment a la figura del vetllador i després que el Martí ens recordes l'article sobre "Com fer escoles més inclusives" i llegir que a España és l'únic país on la figura d'aquests especialistes s'ha reduït, fa pensar... Realment les nostres escoles són inclusives i fan tot el possible per adaptar-se a les necessitats dels alumnes?, pot ser si... però hem de lluitar per poder treballar amb les mateixos condicions que treballen en altres punts geogràfics per com a minínim, garantir igualtat d'oportunitats.

PRESENTACIONS ESCOLES

 

Avui després de les presentacions de varis grups sobre les visites a les escoles m'he adonat de les grans diferències que poden haver-hi però a l'hora de les grans semblances que hi ha també. 

Per una banda, el nostre projecte sobre escoles en ambients diferents m’ha semblat molt interessant i molt divertit, m’ha servit per aprendre noves maneres de treballar i començar a treballar una mica més amb els nens. Volíem veure les diferencies entre una escola de muntanya i una altra en una gran ciutat, aquestes diferencies no han estat tantes a la realitat, sense contar l’espai i el context, la manera de treballar em va agradar molt als dos llocs, són dos escoles on m’agradaria treballar en un futur, per què no.

Per altra banda, després d’escoltar les exposicions dels altres grups també he vist diferencies i semblances entre les nostres escoles. Un fet que destacaria és el tema de la lectura, el projecte lector que és obligatori en tots els centres a part les diferents pràctiques que intent fomentar la lectura trobo que són encertades i molt enriquidores per als nens, quan jo anava a l’escola no se li donava tanta importància i realment des de la lectura es pot aprendre molt.

A veure com aniran el pròxim dia les exposicions, amb ganes de conèixer nous col·legis de Catalunya!!!! 

UNITAT DIDÀCTICA

L’altre dia quan vam començar a parlar sobre la Unitat didàctica em vaig espantar una mica perquè em va venir tota la feina al damunt, avui i després de fer un exemple a classe com a grup també estem més calmades.

El fet de planificar tot tant explícitament requereix molt d’esforç i molt de temps, també es veritat que quan vam anar de visita a les escoles els mestres ens van explicar que hi ha editorials que els faciliten les unitats didàctiques però que no és el mateix, perquè cada grup classe és diferent i no tothom va al mateix ritme.

Com a conclusió d’aquesta classe només dir que la feina més “pesada” dels mestres no la veuen, possiblement perquè la desconeguin i com a futurs mestre hem de donar valors a aquestes coses i cada dia treballar més a consciència les nostres unitats didàctiques i no deixar que ens les facin.

Quasi cap altra classe fem pràctica de tot el que veurem, normalment ens diuen el treball que hem de fer, per exemple: “heu de realitzar una unitat didàctica pel dia 10 de maig” i ens pengen les instruccions al campus... Crec que practicar-ho abans a classe és molt útil, per tenir un primer contacte ja que possiblement el primer cop que ho facis o faràs malament o no perfecte i millor que sigui de prova que no definitiu, per poder organitzar-te en base a un treball previ ja, etc. Com a futurs mestres hem de tenir aquestes petites coses en compte!!

Per acabar, després de corregir la unitat didàctica d'un altre grup m'ha fet reflexionar sobre la nostra i m'ha ajudat a veure els erros que haviem fet. La pregunta amb què m'he quedat avui és si realment és escoles que tenim són inclusives realment? Jo potser em decantaria més per integradores, les diferències dins l'aula encara es noten, i això no hauria de ser així, perquè està demostrat que els alumnes quan més aprenen és quan estan tots barrejats, independenment del nivell. 

COMPETÈNCIES BÁSIQUES

Avui el primer que m’ha sorprès ha sigut entrar a classe i veure la distribució diferent, tenia tota la pinta de ser un examen... Però quan ens ha donat les fitxes la cara se m’ha canviat, les competències bàsiques de sisè, justament la meva germana petita fa sisè i havia parlat amb ella la nit anterior i em va explicar com li havien anat. Els exercicis m’han semblat molts fàcils, tot eren competencials no n’hi havia cap en el qual es necessites recordar alguna formula o algun concepte, però he pensat que la lògica que tinc ara no és la mateixa que la que té la meva germana.

Al sortir de classe el primer que vaig fer va ser trucar ràpidament a la  meva germana i explicar-li que havia fet les competències bàsiques, el primer que em va dir va ser que eren moooooolt fàcils i que les havia fet molt ràpid. Al penjar vaig pensar una mica amb el que m’acaba d’explicar... i pot ser a classe estàvem encertats quan hem comentat que cada vegada el nivell és més baix...  Com a opinió personal dir que les competències m’he les esperava diferents, més difícils i els exercicis més memorístics, he trobat bé que els conceptes s’apliquessin de manera competencial perquè al fi a la cap el que volem és que els alumnes puguin utilitzar els diferents coneixements en diferents situacions i els apliquin a la vida real. 

Per acabar deixo dos noticies que parlen sobre les competències bàsiques. 

http://www.324.cat/noticia/2389033/catalunya/Moby-Dick-i-un-article-sobre-robotica-a-lexamen-de-catala-de-competencies-basiques 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/643737-canvi-de-xip-sobre-les-competencies-basiques.html

VISITA ESCOLA 1

El divendres dia 25 vam tenir l’oportunitat de visitar l’escola de primària de Sort i puc dir que vaig sortir molt contenta, vaig aprendre moltes coses noves i aquest dia em va servir per reflexionar sobre la meva educació en aquell mateix col·legi i a imaginar i il·lusionar-me amb el futur.

Aquí deixo una foto d’una pràctica innovadora que duen a terme des d’aquest any en aquesta escola, els apadrinament lectors. Des de tot l’equip docent estan intentat crear una línea d’escola enfocada cap a les llengües i amb aquestes pràctiques s’està formant la base, hi participa tota l’escola i així tots els alumnes interaccionen amb altres alumnes.

Quan jo era petita aquesta espècia de pràctiques no es feien, i penso que és una molt bona idea per a fomentar la lectura i treballar de la mateixa manera l’expressió oral i l’escriptura per part dels més petits (els fan escriure cada setmana que els hi ha semblat la visita), amb això vull dir que activitats divertides poden tenir objectius de fons molt interessants i que no cal treballar i ensenyar de la mateixa manera que ho van fer amb nosaltres, perquè es tractava d’una altra època, el món canvia i s’ha d’innovar!!!! 

LLIBRES PRIMÀRIA

Avui a classe hem estat observat varis llibres de text de primària i hem contestat una sèrie de preguntes que m'han fet reflexionar. Després d'haver llegir l'article sobre els deures i haver observar els diferents llibres crec els alumnes no veuen utilitat en quasi res del que estan estudiant. Els llibres es basen en teoria i els exercicis que plantegen són pregunta- resposta de la teoria exposada sobre, tret d’alguns exercicis que proposen treball en grup però no acaben de estar del tot planificats.

Per una altra banda, els deures poden semblar un reforç o un àmpliament de coneixements però en la majoria dels casos l’únic que s’aconsegueix carregant als nens de deures és avorrir-los i desmotivar-los cada cop més. 

Per acabar només afegir que sense llibres el coneixement es construiria de la mateixa manera i pot ser millor ja que el mestre hauria de buscar activitats reals pels alumnes i es tindria en compte la seva vida personal.

RÚBRIQUES

Després de la classe d'avui he reflexionat una mica més sobre les rúbriques. El fet de pensar que volen treballar entre tots, quins objectius volen assolir, pensar la nota i que significa tenir cada puntuació, penso que és una manera de fomentar el treball cooperatiu i fomentar el tracte igualitari entre tots, també crec que pactar entre els nens els críteris porta a més implicació perquè als alumnes veuen la seva utilitat i un treball pròpi i no és una simple feina que els mana el mestre. D'aquesta manera penso que l'aprenentatge és més útil així ja que hi veuen una aplicabilitat a la realitat i realment és la finalitat de tot aprenentatge, saber-ho utilitzar ens diferents contexts, no serveix de res recordar els continguts i després memoritzar-los, s'ha d'anar  és enllà i com ha futurs mestres hem de fomentar aquest tipus de treball cooperatiu perquè el dia de demà puguin ser autònoms i formar-se ells sols.

Una frase que m'ha agradat molt ha sigut: "dis-me com avalues i et diré com ensenyes", si vols treballar amb rúbriques has de treballar per força amb un treball cooperatiu i per això s'ha de canviar la gestió de l'aula que coneixem fins ara.

INICIEM NOU TEMA: L’AVALUACIÓ!!

Abans de parlar sobre l’avaluació vull destacar una història que ens ha explicat avui el Martí per reflexionar. Bé, al llegir informació sobre la selecció de continguts ens va passar un article de M.C. Davini, tots vam pensar que havia de ser un home però resulta que es diu Maria Cristina. La reflexió que es pot treure d’això és adonar-nos que encara avui en dia existeixen prejudicis a l’hora de jutjar una feina, per què un expert en educació ha de ser un home? Com a ciutadans en general hem de perdre aquest prejudicis però nosaltres en aquest cas més perquè estem estudiant per formar part del món educatiu.

Per l’altra banda sobre l’avaluació hi ha molts temes ha tocar, després d’haver comentat tots els possibles tipus d’avaluació que existeixen, m’ha sorprès que el gran ventall que existeix i les poques que coneixia. L’avaluació formadora m’ha semblat molt interessant, el fet que els propis infants creïn la seva formació i s’avaluïn és una cosa nova per a mi, ja que estic acostumada i com suposo que la majoria a l’avaluació sumativa (al final de cada trimestre), on el mestre avalua als alumnes. Aquest tipus d’avaluació, la formadora, penso que es poden treure tret molts positius, els nens decideixen que volen aprendre, veuen que els hi costa més i valoren que volen treballar, per l’altra banda penso que aquest treball no és fàcil de fer, els nens han de ser molts conscients del que estan fent i on són, perquè sinó pot ser un desastre aquest tipus d’avaluació.

Per acabar, només comentar la definició d’avaluació que fa Neus Sanmartí, existeixen moltes maneres, infinites maneres de recollir informació per veure que hi ha. La persona que avalua pren decisions per millorar l’aprenentatge del nen, per veure quin és el següent pas que hem de fer, moltes vegades l’avaluació s’ha quedat en la nota, sinó es diu que es pot millorar o que falla no serveix de res l’avaluació, i d’aquesta manera  prenen decisions perquè l’alumne avanci li ofereixes eines, exercicis de suport per a millorar. 

APRENENTATGE DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA

Després de discutir amb altres companys sobre l'aprenentatge des de diferents punts de vista m'he adonat que tothom té una idea diferent sobre una  mateixa acció o paraula com per exemple, sentir o dir, depen de la situació i de la persona s'entenen diferents coses. El que m'emporto d'aquesta valoració és el fet que està comprovat com des de la pràctica s'apren més que des de qualsevol altra acció com dir o escoltar.

Per acabar, deixar una reflexió final sobre l'avaluació que més endavant treballarem a classe. Personalment penso que els exàmens no són necessàries ja que cada nen és diferent i si es fa una mateixa prova no s'estan donant les mateixes oportunitats, s'ha de valorar el procés i avaluar sabent les capacitats i les limitacions de cadascú.

OBJECTIUS PRIMÀRIA

Desprès d'haver comentat els objectius generals de l'educació primària m'he quedat una mica pensativa, són proposits que abarquen totes les matèries i no és poden ensenyar teoricament, com a futurs mestres hem d'adoptar una actitud crítica davant les diferents situacions socials i a la vegada coherent, és molt fàcil dir que una certes actituds o comportaments són incorrectes, però si aquestes paraules no van acompanyades de fets això els nens ho noten i no avançarem, per tant, com a futurs docents penso que hem de tenir les coses clares i saber que s'està dient cientificament per canviar el "chip" ja. Una altra cosa que m'ha sorprés sobre aquests objectius és com es poden avaluar, l'últim dia de sisè si no han assolit un d'aquests objectius no estan preparats per passar a la secundària? Bé, penso que no és pot avaluar d'un dia per l'altre, és un procès i des de l'escola s'han de fomentar i aconseguir que tots els nens puguin aconseguir aquests objectius.

Pel que fa a l'estructuració dels conceptes i procediments, tant l'article que vam llegir a classd com el currículum de la LOE fan enfàsis en gairebé les mateixes coses. Moltes vegades en l'escola penso que aquests punts no es cumpleixen, especialment el punt de tenir en compte els coneixements prèvis dels alumnes, molts cops pequem al fer això i tendim a baixar el nivell perquè hi puguin "arribar" i amb això l'únic que estem aconseguint és desmotivar als alumnes.

I amb l'idea que els mestres hem de donar eines perquè s'adaptin al futur vull acabar aquesta entrada

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Avui a classe hem analitzat les competències bàsiques. D'aquesta sessió em quedo amb dos coses, per un costat al treballar en gruos reduïts és molt més fàcil fer un debat i que tots els membres del grup s'impliquin, i per l'altra banda al fer l'anàlisis de les competències bàsiques m'he adonat que totes les competències estan molt més relacionades del que em pensava. Penso que des de l'escola no s'hauria de diferenciar tant perquè existeixen mokts conceptes, procediments i actituds que no són exclusius d'una sola àrea, d'altres si, però en aquest cas crec que és un error del sistema separar tant ja que els alumnes molts cops no veuen relacions lògiques, els mestres molts cops es desentenen de la "feina" d'altres mestres, tampoc es té en compte els comeixement prèvis dels alumnes i això també significa una falta de comunicació i treball en grup per part del docents, tot això comporta un aprenentatge no tant bo com pordria ser per part dels alumnes.

Per acabar vull dir que l'educació és una cosa de tots i entre tots hem de tirar endavant.

WIKISPACES

Avui he descobert que és el wikispaces, aquest tipus de classe penso que són molt importants i interessants perqué les TIC són el present i el futur, quan sigui l'hora de portar una aula la tecnologia serà un més i per això hem de conéixer i saber utilitzar varies webs.
També de la classe d'avui m'emporto un altre cop el fet que el Martí no ens ha explicat res sobre el funcionament, ens ha facilitat eines com el tutorial però no ens ha explicat teoria, d'aquesta manera es pot veure com indagant una mica es pot arribar al resultat i que sabem més coses del que pensem.
Per acabar i pensant amb el profecte que haurem de fer, penso que és una opurtinitat per veure com funciona un centre i una aula i començar a familiaritzar-nos amb la nostra futura casa.

HORARI

Durant la classe vam tornar a repassar el currículum i ens vam centrar en les diferents àrees i hores de l'horari. Al calcular les hores que toquen a cada assignatura em va sorprendre que gent amn diferents estratègies van arribar a la mateixa conclusió, això traslladat a un futur com a mestra em fa reflexionar ja que només pensar en una classe de 15 o 30 alumnes i les diferències que existeixen entre ells tan físicament com mentalment fa complicat l'ensenyança de qualsevol contingut.
Un altre fet que em va sorprendre de la classe va ser la realització d'un horari, m'ho vaig passar molt bé però per l'altra part em vaig adonar que no és una feina gens fàcil, si nosaltres vam estar una bona estona liats per nomès una classe no em vull imaginar haver de fer l'horari de tots els cursos tenint en compte també els horaris de tots els mestres, reunions, guàrdies,etc. Però com tot, suposo que amb el temps ho aprendrem!!!!

CURRÍCULUM 2

Avui hem tornat a mirar el currículum oficial de primària. Les conclusions i les coses que m'han sorprès avui són varies. Per començar em quedo amb l’idea que els mestres hem de donar eines als nostres alumnes perquè siguin autònoms en un futur, hem de garantir que adquireixin competències perquè es puguin adaptar als canvis futurs.

Un altre tema que ha creat debat ha sigut el tema de la religió, jo sóc de l’opinió que l’estudi de les diferents religions del món és cultura i que la política i l’educació no s’han de barrejar.

Per acabar m’ha sorprès que l’àrea de ciutadania només s’estudiés en el cicle superior de primària i en el inicial i en el mitjà no. 

CURRÍCULUM

Avui a classe hem estat mirant una mica el currículum, hem parlat de coses molt interessant però amb el que em quedo és amb el tema de la diversitat, com hem d'afrontar l'arribada d'alumnes estrangers a la nostra aula? Jo penso que el millor és que es quedin a classe amb tots i tenir un suport a l'hora de pati o a l'hora que tots fan català, quan realment s'aprèn una llengua és amb la immersió total i no sel's hi ha de baixar el nivell d'altres assignatures perquè la carència només la tenen en la llengua.

Un altre tema que m'ha sorprès és el fet que com ara el PP està al poder canviï lleis fetes pel PSOE per simple política. S’haurien d’aprovar i fer lleis que realment serveixin amb base científica i que generin èxit escolar i no un 30% de fracàs com generen ara...El fet que com ara el PP està al poder canviï coses que va aprovar el PSOE per simple política. S’haurien d’aprovar i fer lleis que realment serveixin amb base científica i que generin èxit escolar i no un 30% de fracàs com generen ara...

  

L'ART DEL PROFESSOR

Després d'haver comentat entre tots l'article de deures sobre el currículum m'ha sorprès la diversitat d'opinions sobre una mateixa lectura que han sortit.
Per una altra banda m'he adonat que tenia una idea equivocada sobre el disseny curricular base i el currículum ja que em pensava que era el mateix.

Com a reflexió del dia d'avui diria que l'art del professor és un art difícil però que dia a dia hem d'anar millorant i perquè aquestes millores puguin crear una obra excel.lent s'ha de ser innovador i creador!

Somiem amb l'aula ideal

El que m'enporto d'aquesta classe són unes quantes refelxions crec que molt útils pel futur. Primer de tot que una escola ha d'anar a una sino el vaixell s'esfonsa. Hem reflexionat sobre la nostra aula ideal i l'hem dibuixat en un paper, pot ser he pequecat una mica d'objectes "tradiccionals" però a dia d'avui tinc clar que la meva aula ideal és una comunitat d'aprenentatge. Per acabar, després de veure el vídeo sobre les escoles m'he adonat que moltes coses són quasi impossibles que les implantin el l'eduació pública d'aquí però algunes coses si que són possibles i hem de lluitar perquè passi, amb ganes i il·lusió per poder veure i / o treballar perquè no aquí o fora algun dia en una escola IDEAL us deixo per avui...

Creació blog

El dia de la creació del blog m'ha sorprès el fet que el professor no ens expliques res sobre com fer un blog i ens haguéssim de buscar la vida. Crec que el professor ha fet això perquè molts cops ens ho donen tot massa mastegat encara que sigui una tasca al nostre nivell.

Ens coneixem més i fem role-play

El segon dia de classe em va sorprendre que a l’hora de contestar preguntes sobre els altres companys  com per exemple buscar a algú que tingues el mateix ull de color que tu no ens aixequessin fins que ens ho digues el Martí. Aquesta activitat penso que ens va servir per coneixents més, parlar amb gent que fins aleshores no hi havies tractat i a mi personalment em va servir per tenir més confiança amb tots i com a grup classe.

Una altra cosa que em va sorprendre va ser que a l’hora de fer els roles-plays sobre un mateix tema sortíssim temes tant diferents en les interpretacions.  Una pregunta que em va venir al cap quan vam parlar sobre inclusió en el nostre role-play va ser: -si ens donen 2.000 euros (per exemple) per anar a estudiar anglès anirem a Anglaterra a un lloc on només parlin anglès no? I doncs, per què quan arriben alumnes de fora els portem a una aula amb altres nens que tampoc parlen l’idioma? Per què nosaltres si i ells no? 

Presentació

El primer dia de classe em va sorprendre que des d’un primer moment ens col·loquéssim tots en rotllana, tots els professors a la Universitat ens parlen que perquè els alumnes s’involucrin més en l’aprenentatge una cosa que és pot fer és buscar més igualtat entre mestres i nens, i una cosa que és pot fer és posar-se a la seva altura i no fer les classes des d’una tarima, però cap professor  ho havia fet fins aquest dia.

Una altra cosa que em va sorprendre va ser el fet que ens expliques un conte ja que no és molt normal que s’expliquin contes a la Universitat o a adults. Crec que és una bona idea el fet d’explicar contes perquè t’ensenyen varies coses, és una pràctica divertida i per tant penso que explicar o llegir contes no ha d’anar lligat amb l’edat.