QUÈ HEM APRÉS?

Per acabar aquest blog m'agradaria fer-ho a través d'aquest conté, tot el que he aprés durant l'any està ben resumit aquí i com a última frase i idea general del curs vull dir; que tothom som diferents i d'aquestes petites diferencies es creen gran projectes.

EL SAC DE LA SAVIESA 

Hi va haver un temps en què no existia en tot el món un animal tan intel·ligent com l’aranya Yaví. Era sàvia, prudent i molt espavilada. Però no en tenia prou. La Yaví estava preocupa els altres animals es tornaven cada cop més intel·ligents. Sobretot, estava gelosa dels humans, ja que sabia que molt aviat serien tan savis com ella.

Així que la Yaví va tenir una idea: faria servir la seva gran intel·ligència per acaparar tota la saviesa del món. Aquesta aranya tan llesta va fabricar un sac màgic sense fons. D’un a un, es va anar apropant a tots els animals i les persones. Sense que se n’adonessin, n’absorbia tots els coneixements i enginyi ho guardava al sac. Quan va acabar, el sac s’havia tornat realment molt pesat i costava de transportar.

Aleshores la Yaví va tenir una altra idea brillant: amagaria el sac amb tota la saviesa del món en el tronc de l’arbre més alt que coneixia. L’aranya va subjectar el sac amb dues de les seves potetes i va començar a enfilar-se per l’arbre amb les altres sis que li quedaven. Però el sac pesava massa i la Yaví a penes podia avançar. Un colom, en veure-la patir, li va aconsellar:

–Aranya, per què no et poses el sac a l’esquena? Així et serà molt més fàcil pujar a l’arbre...

La Yaví es va quedar astorada: el colom tenia raó. I aleshores es va començar a sentir molt avergonyida. Ella creia que posseïa tota la saviesa del món, però un simple colom havia demostrat que era més intel·ligent que ella. Molt trista, l’aranya va deixar caure el sac. En xocar contra terra, el sac es va trencar i tota la intel·ligència va volar pels aires i es va anar dipositant per cada racó i cada criatura de la Terra.

I des d’aquell dia, i fins avui, no hi ha ningú que no sàpiga res ni tampoc hi ha ningú que ho sàpiga tot...

Reflexió

Aquest conte ens fa pensar sobre la intel·ligència i que no sempre un pot ser més llest que l’altre o fins i tot el millor, sinó que, simplement cada un és com és, ni millor ni pitjor: diferent. El conte dona a entendre que, ni sent la persona més sàvia del planeta un pot arribar a saber-ho tot; sempre hi ha alguna altra persona o animal que et pot ensenyar alguna cosa nova, per molt inferior que sigui respecte a tu. A més, també es pot  observar que sempre hi ha coses noves a aprendre i que cada dia algú et pot mostra quelcom que no sabies.

Com diu un refrany castellà “nunca te acostarás sin saber una cosa más”. Per tant, encara que un sàpiga molt de tot, mai no està de més deixar la ment oberta  i ser receptiu a aprendre nova informació ni menysprear a ningú pel que pugui semblar, ja que, fins i tot la persona més senzilla i simple pot comunicar alguna cosa intel·ligent i útil.