QUÈ HEM APRÉS?

Per acabar aquest blog m'agradaria fer-ho a través d'aquest conté, tot el que he aprés durant l'any està ben resumit aquí i com a última frase i idea general del curs vull dir; que tothom som diferents i d'aquestes petites diferencies es creen gran projectes.

EL SAC DE LA SAVIESA 

Hi va haver un temps en què no existia en tot el món un animal tan intel·ligent com l’aranya Yaví. Era sàvia, prudent i molt espavilada. Però no en tenia prou. La Yaví estava preocupa els altres animals es tornaven cada cop més intel·ligents. Sobretot, estava gelosa dels humans, ja que sabia que molt aviat serien tan savis com ella.

Així que la Yaví va tenir una idea: faria servir la seva gran intel·ligència per acaparar tota la saviesa del món. Aquesta aranya tan llesta va fabricar un sac màgic sense fons. D’un a un, es va anar apropant a tots els animals i les persones. Sense que se n’adonessin, n’absorbia tots els coneixements i enginyi ho guardava al sac. Quan va acabar, el sac s’havia tornat realment molt pesat i costava de transportar.

Aleshores la Yaví va tenir una altra idea brillant: amagaria el sac amb tota la saviesa del món en el tronc de l’arbre més alt que coneixia. L’aranya va subjectar el sac amb dues de les seves potetes i va començar a enfilar-se per l’arbre amb les altres sis que li quedaven. Però el sac pesava massa i la Yaví a penes podia avançar. Un colom, en veure-la patir, li va aconsellar:

–Aranya, per què no et poses el sac a l’esquena? Així et serà molt més fàcil pujar a l’arbre...

La Yaví es va quedar astorada: el colom tenia raó. I aleshores es va començar a sentir molt avergonyida. Ella creia que posseïa tota la saviesa del món, però un simple colom havia demostrat que era més intel·ligent que ella. Molt trista, l’aranya va deixar caure el sac. En xocar contra terra, el sac es va trencar i tota la intel·ligència va volar pels aires i es va anar dipositant per cada racó i cada criatura de la Terra.

I des d’aquell dia, i fins avui, no hi ha ningú que no sàpiga res ni tampoc hi ha ningú que ho sàpiga tot...

Reflexió

Aquest conte ens fa pensar sobre la intel·ligència i que no sempre un pot ser més llest que l’altre o fins i tot el millor, sinó que, simplement cada un és com és, ni millor ni pitjor: diferent. El conte dona a entendre que, ni sent la persona més sàvia del planeta un pot arribar a saber-ho tot; sempre hi ha alguna altra persona o animal que et pot ensenyar alguna cosa nova, per molt inferior que sigui respecte a tu. A més, també es pot  observar que sempre hi ha coses noves a aprendre i que cada dia algú et pot mostra quelcom que no sabies.

Com diu un refrany castellà “nunca te acostarás sin saber una cosa más”. Per tant, encara que un sàpiga molt de tot, mai no està de més deixar la ment oberta  i ser receptiu a aprendre nova informació ni menysprear a ningú pel que pugui semblar, ja que, fins i tot la persona més senzilla i simple pot comunicar alguna cosa intel·ligent i útil. 

ESCOLES INCLUSIVES

De la primera part de la sessió només dir el que penso sobre la figura del tutor, penso que a Finlàndia van ben encaminats ja que per a mi el tutor és una persona de referència per l'alumne, un confident i una persona que ha de procurar no fer-li mai mal i crear una relació afectiva. A classe ha sortit el tema sobre els mals tutors, penso que aquesta pot ser la feina del nostre futur i hem de trrballar i aprendre força per ser bons tutors.

L'altra part de la classe l'hem dedicat a parlar sobre diferents casos d'atenció a la diversitat i hem comentat les diferents adaptacioms que existeixen, cap grup ha fet esment a la figura del vetllador i després que el Martí ens recordes l'article sobre "Com fer escoles més inclusives" i llegir que a España és l'únic país on la figura d'aquests especialistes s'ha reduït, fa pensar... Realment les nostres escoles són inclusives i fan tot el possible per adaptar-se a les necessitats dels alumnes?, pot ser si... però hem de lluitar per poder treballar amb les mateixos condicions que treballen en altres punts geogràfics per com a minínim, garantir igualtat d'oportunitats.

PRESENTACIONS ESCOLES

 

Avui després de les presentacions de varis grups sobre les visites a les escoles m'he adonat de les grans diferències que poden haver-hi però a l'hora de les grans semblances que hi ha també. 

Per una banda, el nostre projecte sobre escoles en ambients diferents m’ha semblat molt interessant i molt divertit, m’ha servit per aprendre noves maneres de treballar i començar a treballar una mica més amb els nens. Volíem veure les diferencies entre una escola de muntanya i una altra en una gran ciutat, aquestes diferencies no han estat tantes a la realitat, sense contar l’espai i el context, la manera de treballar em va agradar molt als dos llocs, són dos escoles on m’agradaria treballar en un futur, per què no.

Per altra banda, després d’escoltar les exposicions dels altres grups també he vist diferencies i semblances entre les nostres escoles. Un fet que destacaria és el tema de la lectura, el projecte lector que és obligatori en tots els centres a part les diferents pràctiques que intent fomentar la lectura trobo que són encertades i molt enriquidores per als nens, quan jo anava a l’escola no se li donava tanta importància i realment des de la lectura es pot aprendre molt.

A veure com aniran el pròxim dia les exposicions, amb ganes de conèixer nous col·legis de Catalunya!!!! 

UNITAT DIDÀCTICA

L’altre dia quan vam començar a parlar sobre la Unitat didàctica em vaig espantar una mica perquè em va venir tota la feina al damunt, avui i després de fer un exemple a classe com a grup també estem més calmades.

El fet de planificar tot tant explícitament requereix molt d’esforç i molt de temps, també es veritat que quan vam anar de visita a les escoles els mestres ens van explicar que hi ha editorials que els faciliten les unitats didàctiques però que no és el mateix, perquè cada grup classe és diferent i no tothom va al mateix ritme.

Com a conclusió d’aquesta classe només dir que la feina més “pesada” dels mestres no la veuen, possiblement perquè la desconeguin i com a futurs mestre hem de donar valors a aquestes coses i cada dia treballar més a consciència les nostres unitats didàctiques i no deixar que ens les facin.

Quasi cap altra classe fem pràctica de tot el que veurem, normalment ens diuen el treball que hem de fer, per exemple: “heu de realitzar una unitat didàctica pel dia 10 de maig” i ens pengen les instruccions al campus... Crec que practicar-ho abans a classe és molt útil, per tenir un primer contacte ja que possiblement el primer cop que ho facis o faràs malament o no perfecte i millor que sigui de prova que no definitiu, per poder organitzar-te en base a un treball previ ja, etc. Com a futurs mestres hem de tenir aquestes petites coses en compte!!

Per acabar, després de corregir la unitat didàctica d'un altre grup m'ha fet reflexionar sobre la nostra i m'ha ajudat a veure els erros que haviem fet. La pregunta amb què m'he quedat avui és si realment és escoles que tenim són inclusives realment? Jo potser em decantaria més per integradores, les diferències dins l'aula encara es noten, i això no hauria de ser així, perquè està demostrat que els alumnes quan més aprenen és quan estan tots barrejats, independenment del nivell. 

COMPETÈNCIES BÁSIQUES

Avui el primer que m’ha sorprès ha sigut entrar a classe i veure la distribució diferent, tenia tota la pinta de ser un examen... Però quan ens ha donat les fitxes la cara se m’ha canviat, les competències bàsiques de sisè, justament la meva germana petita fa sisè i havia parlat amb ella la nit anterior i em va explicar com li havien anat. Els exercicis m’han semblat molts fàcils, tot eren competencials no n’hi havia cap en el qual es necessites recordar alguna formula o algun concepte, però he pensat que la lògica que tinc ara no és la mateixa que la que té la meva germana.

Al sortir de classe el primer que vaig fer va ser trucar ràpidament a la  meva germana i explicar-li que havia fet les competències bàsiques, el primer que em va dir va ser que eren moooooolt fàcils i que les havia fet molt ràpid. Al penjar vaig pensar una mica amb el que m’acaba d’explicar... i pot ser a classe estàvem encertats quan hem comentat que cada vegada el nivell és més baix...  Com a opinió personal dir que les competències m’he les esperava diferents, més difícils i els exercicis més memorístics, he trobat bé que els conceptes s’apliquessin de manera competencial perquè al fi a la cap el que volem és que els alumnes puguin utilitzar els diferents coneixements en diferents situacions i els apliquin a la vida real. 

Per acabar deixo dos noticies que parlen sobre les competències bàsiques. 

http://www.324.cat/noticia/2389033/catalunya/Moby-Dick-i-un-article-sobre-robotica-a-lexamen-de-catala-de-competencies-basiques 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/643737-canvi-de-xip-sobre-les-competencies-basiques.html

VISITA ESCOLA 1

El divendres dia 25 vam tenir l’oportunitat de visitar l’escola de primària de Sort i puc dir que vaig sortir molt contenta, vaig aprendre moltes coses noves i aquest dia em va servir per reflexionar sobre la meva educació en aquell mateix col·legi i a imaginar i il·lusionar-me amb el futur.

Aquí deixo una foto d’una pràctica innovadora que duen a terme des d’aquest any en aquesta escola, els apadrinament lectors. Des de tot l’equip docent estan intentat crear una línea d’escola enfocada cap a les llengües i amb aquestes pràctiques s’està formant la base, hi participa tota l’escola i així tots els alumnes interaccionen amb altres alumnes.

Quan jo era petita aquesta espècia de pràctiques no es feien, i penso que és una molt bona idea per a fomentar la lectura i treballar de la mateixa manera l’expressió oral i l’escriptura per part dels més petits (els fan escriure cada setmana que els hi ha semblat la visita), amb això vull dir que activitats divertides poden tenir objectius de fons molt interessants i que no cal treballar i ensenyar de la mateixa manera que ho van fer amb nosaltres, perquè es tractava d’una altra època, el món canvia i s’ha d’innovar!!!! 

LLIBRES PRIMÀRIA

Avui a classe hem estat observat varis llibres de text de primària i hem contestat una sèrie de preguntes que m'han fet reflexionar. Després d'haver llegir l'article sobre els deures i haver observar els diferents llibres crec els alumnes no veuen utilitat en quasi res del que estan estudiant. Els llibres es basen en teoria i els exercicis que plantegen són pregunta- resposta de la teoria exposada sobre, tret d’alguns exercicis que proposen treball en grup però no acaben de estar del tot planificats.

Per una altra banda, els deures poden semblar un reforç o un àmpliament de coneixements però en la majoria dels casos l’únic que s’aconsegueix carregant als nens de deures és avorrir-los i desmotivar-los cada cop més. 

Per acabar només afegir que sense llibres el coneixement es construiria de la mateixa manera i pot ser millor ja que el mestre hauria de buscar activitats reals pels alumnes i es tindria en compte la seva vida personal.