VISITA ESCOLA 1

El divendres dia 25 vam tenir l’oportunitat de visitar l’escola de primària de Sort i puc dir que vaig sortir molt contenta, vaig aprendre moltes coses noves i aquest dia em va servir per reflexionar sobre la meva educació en aquell mateix col·legi i a imaginar i il·lusionar-me amb el futur.

Aquí deixo una foto d’una pràctica innovadora que duen a terme des d’aquest any en aquesta escola, els apadrinament lectors. Des de tot l’equip docent estan intentat crear una línea d’escola enfocada cap a les llengües i amb aquestes pràctiques s’està formant la base, hi participa tota l’escola i així tots els alumnes interaccionen amb altres alumnes.

Quan jo era petita aquesta espècia de pràctiques no es feien, i penso que és una molt bona idea per a fomentar la lectura i treballar de la mateixa manera l’expressió oral i l’escriptura per part dels més petits (els fan escriure cada setmana que els hi ha semblat la visita), amb això vull dir que activitats divertides poden tenir objectius de fons molt interessants i que no cal treballar i ensenyar de la mateixa manera que ho van fer amb nosaltres, perquè es tractava d’una altra època, el món canvia i s’ha d’innovar!!!! 

LLIBRES PRIMÀRIA

Avui a classe hem estat observat varis llibres de text de primària i hem contestat una sèrie de preguntes que m'han fet reflexionar. Després d'haver llegir l'article sobre els deures i haver observar els diferents llibres crec els alumnes no veuen utilitat en quasi res del que estan estudiant. Els llibres es basen en teoria i els exercicis que plantegen són pregunta- resposta de la teoria exposada sobre, tret d’alguns exercicis que proposen treball en grup però no acaben de estar del tot planificats.

Per una altra banda, els deures poden semblar un reforç o un àmpliament de coneixements però en la majoria dels casos l’únic que s’aconsegueix carregant als nens de deures és avorrir-los i desmotivar-los cada cop més. 

Per acabar només afegir que sense llibres el coneixement es construiria de la mateixa manera i pot ser millor ja que el mestre hauria de buscar activitats reals pels alumnes i es tindria en compte la seva vida personal.

RÚBRIQUES

Després de la classe d'avui he reflexionat una mica més sobre les rúbriques. El fet de pensar que volen treballar entre tots, quins objectius volen assolir, pensar la nota i que significa tenir cada puntuació, penso que és una manera de fomentar el treball cooperatiu i fomentar el tracte igualitari entre tots, també crec que pactar entre els nens els críteris porta a més implicació perquè als alumnes veuen la seva utilitat i un treball pròpi i no és una simple feina que els mana el mestre. D'aquesta manera penso que l'aprenentatge és més útil així ja que hi veuen una aplicabilitat a la realitat i realment és la finalitat de tot aprenentatge, saber-ho utilitzar ens diferents contexts, no serveix de res recordar els continguts i després memoritzar-los, s'ha d'anar  és enllà i com ha futurs mestres hem de fomentar aquest tipus de treball cooperatiu perquè el dia de demà puguin ser autònoms i formar-se ells sols.

Una frase que m'ha agradat molt ha sigut: "dis-me com avalues i et diré com ensenyes", si vols treballar amb rúbriques has de treballar per força amb un treball cooperatiu i per això s'ha de canviar la gestió de l'aula que coneixem fins ara.

INICIEM NOU TEMA: L’AVALUACIÓ!!

Abans de parlar sobre l’avaluació vull destacar una història que ens ha explicat avui el Martí per reflexionar. Bé, al llegir informació sobre la selecció de continguts ens va passar un article de M.C. Davini, tots vam pensar que havia de ser un home però resulta que es diu Maria Cristina. La reflexió que es pot treure d’això és adonar-nos que encara avui en dia existeixen prejudicis a l’hora de jutjar una feina, per què un expert en educació ha de ser un home? Com a ciutadans en general hem de perdre aquest prejudicis però nosaltres en aquest cas més perquè estem estudiant per formar part del món educatiu.

Per l’altra banda sobre l’avaluació hi ha molts temes ha tocar, després d’haver comentat tots els possibles tipus d’avaluació que existeixen, m’ha sorprès que el gran ventall que existeix i les poques que coneixia. L’avaluació formadora m’ha semblat molt interessant, el fet que els propis infants creïn la seva formació i s’avaluïn és una cosa nova per a mi, ja que estic acostumada i com suposo que la majoria a l’avaluació sumativa (al final de cada trimestre), on el mestre avalua als alumnes. Aquest tipus d’avaluació, la formadora, penso que es poden treure tret molts positius, els nens decideixen que volen aprendre, veuen que els hi costa més i valoren que volen treballar, per l’altra banda penso que aquest treball no és fàcil de fer, els nens han de ser molts conscients del que estan fent i on són, perquè sinó pot ser un desastre aquest tipus d’avaluació.

Per acabar, només comentar la definició d’avaluació que fa Neus Sanmartí, existeixen moltes maneres, infinites maneres de recollir informació per veure que hi ha. La persona que avalua pren decisions per millorar l’aprenentatge del nen, per veure quin és el següent pas que hem de fer, moltes vegades l’avaluació s’ha quedat en la nota, sinó es diu que es pot millorar o que falla no serveix de res l’avaluació, i d’aquesta manera  prenen decisions perquè l’alumne avanci li ofereixes eines, exercicis de suport per a millorar.